13-01-2026
Avui, 13 de gener, se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, una data que serveix per posar llum sobre un trastorn que afecta milions de persones a tot el món. És una oportunitat per recordar que la depressió, lluny de ser una “tristesa” o un estat d’ànim passatger, és una malaltia amb impacte emocional, físic i social, i que pot tenir especial rellevància entre les persones grans. La informació que compartim avui vol ser un recurs divulgatiu perquè famílies i cuidadors entenguin millor aquesta condició i com es pot abordar de manera adequada.
La depressió és un trastorn mental prevalent que afecta una part important de la població mundial i que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), sofreixen més de 300 milions de persones a tot el món. La depressió es caracteritza per un estat d’ànim persistent de tristesa, pèrdua d’interès o plaer en activitats habituals, alteracions en el son i la gana i dificultat per afrontar les tasques quotidianes. Aquest conjunt de símptomes va més enllà de sentir-se trist de tant en tant: és una malaltia que impacta la vida diària i sol requerir tractament especialitzat per aconseguir millora.
En el cas específic de les persones grans, els factors de risc per desenvolupar depressió poden ser més presents o intensos. Amb l’edat, és més probable experimentar esdeveniments estressants o traumàtics com la pèrdua d’una parella o d’amics propers, problemes de salut crònics o una reducció de la mobilitat i la capacitat d’autonomia. Aquestes experiències, combinades amb una possible sensació d’aïllament social o solitud, poden fer que la depressió aparegui o s’intensifiqui.
A nivell mundial, aproximadament un de cada sis adults grans pot presentar símptomes depressius en algun moment de la seva vida, i les dades epidemiològiques assenyalen que els trastorns mentals com la depressió i l’ansietat són de les condicions més habituals en aquesta etapa. Sovint, però, aquests diagnòstics poden quedar “invisibles” perquè es confonen amb aspectes normals de l’envelliment o perquè qui en pateix no expressa obertament el seu malestar.
Detectar la depressió en la tercera edat requereix una mirada atenta i una comprensió oberta del que suposa un canvi en l’estat emocional i funcional de la persona. No sempre s’expressa de manera directa com “estic trist”, sinó que es manifesta com una falta d’interès en activitats que abans eren gratificants, fatiga constant, canvis en el son o l’apetit, o una retirada social. Davant d’aquests senyals, és important buscar acompanyament professional per a una avaluació adequada.
Qualsevol pla de tractament efectiu ha d’incloure una combinació de suport psicològic, terapèutic i, si cal, medicació, adaptada a les necessitats de cada persona. El diagnòstic precoç pot fer una diferència significativa en la trajectòria de recuperació, ja que permet intervenir abans que els símptomes es consolidin i afectin de manera més greu la qualitat de vida.
El reconeixement dels símptomes per part de professionals de la salut, familiars i cuidadors és essencial per iniciar un suport adequat. A més, involucrar la pròpia persona gran en converses obertes i lliures d’estigma sobre com es sent i què experimenta pot ser un primer pas important per normalitzar la recerca d’ajuda.
A L’Onada Serveis sabem que la salut mental forma part integral del benestar global de les persones. L’abordatge de la depressió en la tercera edat no pot limitar-se exclusivament a l’àmbit clínic, sinó que ha de tenir en compte l’entorn social, les relacions familiars i el suport comunitari. Un ambient que fomenti la conversa, l’activitat, la connexió amb els altres, i que promogui l’autonomia i la dignitat, pot ajudar a prevenir i mitigar els efectes d’aquest trastorn.
També és important tenir present que la depressió pot coexistir amb altres afeccions pròpies de l’edat, com ara malalties cròniques o trastorns cognitius. Per això, una atenció global, que combini el seguiment mèdic amb el suport emocional i social, és clau per oferir una resposta realista i efectiva a les necessitats de qui la pateix.
En aquest sentit, la celebració del Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió posa en relleu la necessitat de trencar estigmes, promoure la conscienciació i garantir que tothom que ho necessiti tingui accés a recursos d’ajuda i tractament. Tant a nivell individual com comunitari, tots podem contribuir a fer que la depressió deixi de ser un problema silenciat.
Per a famílies i cuidadors: si observeu canvis persistents en l’estat d’ànim, el comportament o l’interès per les activitats habituals d’una persona gran, considereu parlar amb un professional de la salut mental. El suport i la intervenció precoç poden marcar una gran diferència en la recuperació i en la qualitat de vida.
Portada
