10-12-2025
Amb motiu del Dia Mundial de la Disfàgia, que es celebra el dia 12 de desembre, volem aprofitar per visibilitzar una realitat que afecta moltes persones grans —i que sovint es converteix en silenci, incomoditat o por. Parlem de la disfàgia: la dificultat per empassar aliments o líquids de forma segura. En aquest article expliquem en què consisteix, quines poden ser les seves causes i per què és tan important un abordatge cuidat i professional. També detallem com a L’Onada Serveis treballem perquè ningú perdi el plaer —ni la dignitat— de menjar.
La disfàgia és el terme mèdic que descriu la dificultat per empassar. Pot manifestar-se com una dificultat ocasional —sempre que empassem massa de pressa o no masteguem bé—, però quan és persistent es tracta d’un trastorn que pot afectar greument la salut.
Empassar és un procés complex que requereix la coordinació de músculs, nervis i estructures de boca, gola i esòfag. Per això, les causes de la disfàgia poden ser diverses: malalties neurològiques (ictus, demència, Parkinson…), les seqüeles d’una intervenció en coll o cap, alteracions de l’esòfag com reflux, espasmes o estenosis, entre d’altres.
Els símptomes poden variar segons l’origen del problema. Alguns dels més freqüents són: la sensació que el menjar “queda enganxat” a la gola o pit, tos o arcades en empassar, tos recurrent, regurgitacions, pèrdua de pes, dificultat amb sòlids i/o líquids, o episodis de asfíxia.
Si no es tracta, la disfàgia pot derivar en complicacions greus: deshidratació, malnutrició, infeccions respiratòries per aspiració —com pneumònies—, pèrdua de qualitat de vida i gran risc vital.
A L’Onada entenem que la disfàgia no és només un problema mèdic: afecta l’autonomia, la seguretat, la dignitat i el benestar emocional. Per això, vam dissenyar un protocol integral que combina atenció personalitzada, seguiment mèdic i adaptació nutricional.
Quan una persona presenta dificultats per empassar, es realitza una avaluació mèdica i, si cal, intervé l’equip interdisciplinari: metge, logopeda, nutricionista i cuidadors. Es valora què tipus de disfàgia hi ha, si és orofaríngia o esofàgica —o combinada—, i s’analitza la millor manera d’abastar-la. Això pot incloure teràpia de deglució, ajust de medicació, atenció postural i, sovint, la retirada o adequació de textures alimentàries.
Els menús que serveixen els centres de L’Onada inclouen versions texturitzades dels plats normals: purés i consistències suaus pensades perquè empassar sigui segur, mantenint el valor nutritiu, el sabor i, en la mesura del possible, l’aspecte i l’estètica dels àpats. Aquesta adaptació permet que les persones amb disfàgia continuïn gaudint del menjar, evitant el risc de desnutrició o complicacions. Ha estat així des de fa anys, com una part essencial del nostre model d’atenció centrada en la persona.
A més, quan els professionals detecten dificultats, el seguiment és continu: es valora l’estat de salut, la hidratació, la capacitat per empassar i la qualitat de vida. Si s’escau, s’activa un pla individualitzat de cures (PAI) i es fa un seguiment periòdic per ajustar la dieta, les cures i l’acompanyament.
La celebració del Dia Mundial de la Disfàgia és una oportunitat per informar, sensibilitzar i recordar que empassar ha de ser sinònim de seguretat, salut i dignitat. A L’Onada Serveis volem posar en valor que, per a moltes persones grans, simplement poder menjar amb tranquil·litat representa autonomia, autoestima i qualitat de vida.
Per això, avui reafirmem el nostre compromís: seguir garantint atenció professional, menús adaptats, cura personalitzada i respecte per la dignitat de totes les persones. Empassar no ha de ser mai un perill; ha de ser un plaer segur.